Omitir los comandos de cinta
Saltar al contenido principal
Desplazarse hacia arriba
Inicio de sesión

Síguenos en:

Iniciar sesión

Comunicació, 22/01/2019
'Mallorca no als TCI' demana firmes per acabar amb els tribunals privats d'arbitratge
IMG_0009.JPG

La Plataforma 'Mallorca no als tratats de comerç e inversió', a la qual perteneix UGT Illes Balears, ha iniciat a Balears la campanya europea de signatures per demanar la fi dels tribunals privats que permeten a les multinacionals demandar als governs.
 
. Una coalició d'organitzacions de la societat civil, moviments socials i sindicats de més de 18 països de la Unió Europea iniciem la campanya 'Drets per a les persones, normes per a les transnacionals-Stop ISDS'.
 
. Demanem l'eliminació del sistema de "Solució de controvèrsies entre inversors i els Estats" (ISDS), que atorga el dret a les empreses multinacionals a demandar els governs.
 
 . En el seu lloc, exigim un Tractat internacional vinculant, acompanyat d'una llei estatal, que permeti responsabilitzar les transnacionals de la violació de drets humans a qualsevol territori on tinguin activitat, inclosa tota la cadena de les seves filials, proveïdores, contractistes, inversores, etc.
 
. La campanya vol enviar un missatge als directius de les multinacionals i als governs reunits en el Fòrum Econòmic Mundial (FEM) de Davos culpables de cometre crims ambientals i socials, i pretén arribar a 250.000 signatures en els tres primers dies.
 
El mecanisme ISDS es troba en la majoria dels tractats de comerç i d'inversió, com en l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) o en l’Acord d’Associació Trans-Pacífic (TPP), i permet a les empreses multinacionals demandar als Estats en tribunals privats si els governs adopten mesures que consideren obstaculitzen els seus beneficis econòmics.
 
L'Estat espanyol és ara mateix el país de la Unió Europea que més demandes acumula davant els tribunals d'arbitratge, la qual cosa es traduirà amb tota probabilitat en la pèrdua de milers de milions d'euros de diners públics per a la defensa legal i el pagament d'indemnitzacions als inversors: des de fons d'inversió especulatius, a empreses públiques o grans multinacionals. Si els inversors guanyessin totes les demandes, l'Estat hauria de pagar més de 7.500 milions d'euros dels pressupostos públics.
 
Dos exemples actuals: Edgewater, una empresa minera canadenca, ha demandat a l'Estat espanyol per cancel·lar la llicència d'explotació d'una mina a cel obert en Corcoesto (Galícia) invocant un tractat bilateral d'inversions entre Espanya i Panamà i soscavant amb d’aquesta manera el dret a la defensa del medi ambient i la salut del poble gallec. Vatenfall, una empresa energètica sueca, ha demandat a Alemanya dues vegades pel seu pla de sortir de l’energia nuclear al 2020, el que podria suposar milions d’euros per als alemanys.
 
Per la seva banda, les multinacionals espanyoles són de les que més utilitzen aquesta justícia paral·lela per cobrar unes fortunes i soscavar la sobirania d’altres països. Per exemple, Naturgy (antiga Gas Natural Fenosa) i Telefónica tenen demandes d'arbitratge contra Colòmbia per regulacions públiques en el sector de serveis.
 
En 2018, 321 defensores i defensors de drets humans i ambientals van ser assassinades per oposar-se a abusos corporatius. A dia d'avui, però, les persones afectades per les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals no aconsegueixen accedir a la justícia.
 
Per tot això, la campanya "Drets per a les persones, normes per a les multinacionals – Stop ISDS" s'articularà al voltant d'una recollida massiva de signatures per involucrar milions de persones a tot Europa entorn a dos objectius:
 
Exigir l’eliminació dels "tribunals corporatius" ISDS en totes les seves formes, sortir dels tractats de comerç i inversió que continguin el ISDS o un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d'aquest calat en el futur.
 
Promoure l’establiment d'un tractat vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals respecte als drets humans, així com establir lleis europees i nacionals per posar fi a la impunitat corporativa.
 
La recollida de signatures comença aquest dimarts 22 de gener coincidint amb el primer dia del Fòrum Econòmic Mundial (FEM) a Davos i té una durada prevista d'un any. Així mateix, s'ha acordat la realització de dues accions globals de mobilització ciutadana europea comuna en els mesos d'abril i octubre d'aquest any.
 
 

Sede Central de UGT Baleares

Dirección: Calle Font i Monteros, 8

Código Postal: 07003 Palma de Mallorca

Teléfono: 971 764 488 Fax: 971 204 084

UGT Baleares  |  Contacto

Powered by SD-a.com